You are hereGlossari Nàutic

Glossari Nàutic

By webmaster - Posted on 10 Febrer 2010

Tornar a velers.cat

- GLOSSARI de velers

1.1.- Parts bàsiques d’un veler :

1.- Proa: part davantera de l’embarcació.

2.- Popa: part posterior de l’embarcació.

3.- Babord: part esquerra de l’embarcació
mirant de popa a proa.

4.- Estribord: part dreta de l’embarcació mirant
de popa a proa

5.- Barlovent: part més propera al vent,
normalment es parla de la zona compresa a
partir de l’embarcació i apropant-se al vent.

6.- Sotavent: part més allunyada al vent,
normalment es parla de la zona compresa a
partir de l’embarcació en la mateixa direcció del

vent.

7.- Casc: part de l’embarcació encarregada de
la flotabilitat.

8.- Orsa: apèndix del casc encarregat de
generar sustentació per contrarestar la força
lateral exercida per les veles.

9.- Bulb: part inferior de l’orsa que pot existir o
no, depenent de l’embarcació. Té un pes molt
elevat, i la seva funció és donar estabilitat en
front del moment d’escora provocat per les

veles o pel mar.

10.- Timó: apèndix del casc emprat per a dirigir
l’embarcació.

11.- Spinnaker o spi: vela de proa emprada per rumbs oberts, generalment quan l’angle
aparent és major de 90 º

12.- Gènova o Floc: vela de proa emprada per rumbs tancats, generalment per angles de
vent aparents menors de 90º. Si la vela va més enllà del màstil s’anomena gènova,
contràriament s’anomena floc.

13.- Major: vela de popa.

14.- Màstil o pal: element estructural per a suportar ambdues veles. També té una funció de
trimatge de les veles.

15.- Botavara: element estructural que permet variar l’angle de la vela major.

16.- Tangó: element estructural utilitzat per a suportar i trimar el spinnaker.

1.2.- Vocabulari general

Altres termes que seran emprats sovint al llarg del projecte són els referents a
determinades part de l’embarcació i expressions utilitzades en el món de la navegació per a
descriure una acció o un moviment de l’embarcació. Els més importants es descriuen a
continuació:

· Caçar una vela: disminuir el grau d’obertura de la vela.

· Amollar una vela: augmentar el grau d’obertura de la vela.

· Isar: significa “pujar” una vela.

· Arriar: significa “baixar” una vela.

· Trimar: significa variar la forma de la vela o la seva obertura.

· Cap: s’anomena així a tota “corda” emprada a l’embarcació.

· Escota: cap emprat per caçar o amollar una vela.

· Drisa: cap emprat per a isar i arriar una vela.

· Aparell: s’anomena així al conjunt de veles que integren l’embarcació.

· Estai: part estructural de l’embarcació que suporta estructuralment el pal de popa a
proa. Principalment n’hi ha dos: l’estai de proa, on es suporta el gènova o floc, i el de
popa, també anomenat “backstay”.

· Burda: element estructural que serveix entre altres coses per disminuir o augmentar
la flexió del pal a popa, modificant així també la tensió de l’estai de proa: a major
tensió de burda, major és la flexió del pal i major és la tensió sobre l’estai. En
embarcacions que no presenten burdes, aquesta funció es realitza directament amb
la tensió de l’estai de popa.

· Sabre: element estructural en forma de llistó que s’introdueix a la vela per donar-li
rigidesa i una determinada forma.

· Escorar: moviment de l’embarcació entorn el seu eix longitudinal

· Capcineig: moviment de l’embarcació entorn el seu eix transversal

· Deriva: angle de desviació que pateix l’embarcació en la seva navegació per a
poder generar la sustentació hidrodinàmica necessària per contrarestar la força
lateral de les veles.

· Bordo: s’anomena així a cada un dels trams efectuats en una navegació de cenyida

· Virar: acció de canviar de bordo, passant la proa de l’embarcació per la direcció del
vent.

· Trabutjar: acció de canviar el rumb tot passant la popa de l’embarcació per la
direcció del vent.

· Orsar : fer que la proa de l’embarcació s’apropi més a la direcció del vent.

· Caure o arribar: fer que la proa de l’embarcació s’allunyi més a la direcció del vent.

· Embarcació ardent: embarcació que per naturalitat te tendència a orsar.

· Embarcació tova: embarcació que per naturalitat te tendència a caure.

· Amurat a babord: embarcació que navega a un rumb tal que el vent entra pel
costat de babord

· Amurat a estribord: embarcació que navega a un rumb tal que el vent entra pel
costat d’estribord. Una embarcació amurada a estribord te preferència sobre una
altre que navega a babord.

· Calat: profunditat màxima d’una embarcació mesurada des de la seva línia de
flotació.

Amics de la mar (amicsdelamar.com)

Quilla

És la primera peça que es col·loca i es planta a terra. Aquesta peça o conjunt de peces en línia recta de proa a popa, forma la part inferior de l'embarcació.

Codast

Peça de fusta dreta, que hi ha a popa i a l'extrem darrer de la quilla, on es fixa el timó en el cas d'un bot, mai en un llaüt, perquè llavors s'anomena roda de popa.

Roda

Són les peces que, seguint la línia de la quilla cap amunt, tanquen el buc de l'embarcació. Un llaüt en té dues, la de popa i la de proa. La de proa d'un llaüt va coronada per una galeta anomenada cap de mort.

Peça

Peça de fusta que va de proa a popa, muntada sobre la quilla d'una embarcació per reforçar-la. Damunt s'hi planta la madissada.

Contraroda

Peça de fusta col·locada darrere de la roda d'on queden clavats els extrems de les teules del folre. Serveix per donar solidesa a la unió de la roda i la quilla.

Medís

La part central d'una quaderna, que va fixada damunt la peça i arriba fins el pantoc.

Estamenera

Són les dues peces, muntades una a cada banda, que junt amb el medís componen la quaderna d'una embarcació.

Cinta

Taula del folre de l'embarcació que s'estén de proa a popa davall la peça de claus. És la més alta i la més forta de totes.

Serreta

Dues taules interiors, armades a cada banda del buc d'una barca, col·locades de proa a popa a l'alçada de la cinta i fortament clavades al capdamunt de les quadernes. A més de donar solidesa a l'embarcació serveix per muntar-hi les llatres de la coberta.

Llatre

Barrot corbat que aguanta la coberta, i que reforça l'embarcació. Són peces que van muntades damunt la serreta i serveixen per sostenir els taulons del folre de coberta.

Cossia

Està composta de dues fustes en forma de biga, col·locades de cantell damunt les llatres i la bancada, que formen els dos costats llargs de l'escotilla de la barca.

Peça de claus

Es diuen així les peces de fusta que es troben de pla damunt la cinta i les llatres, que donen la volta a tota l'embarcació i a l'altura de la coberta, és una peça de difícil col·locació que lliga les estameres i la coberta.

Folre de coberta

Conjunt de taules que van clavades damunt les llatres i constitueixen la coberta de l'embarcació.

Folre

Conjunt de taules que van clavades a les quadernes per la part exterior i formen el cos del buc d'una embarcació.

Redons o rodó

És una peça gruixuda i massissa de fusta que forma la part de dalt de l'obra morta.

Tapa de regala o soleta

És una peça llarguera formada per diferents trossos de fusta acoblats entre ells, i clavats el voltant de l'orla damunt els rodons.

Orla

És la part del buc d'una embarcació que hi ha per sobre de la coberta i forma part de l'obra morta.

Escalemot

Barrot de fust que sobresurt de la taula de claus i on són clavades les taules que folren l'orla.

Bites

Són dues peces de fusta embiaixades que sobresurten uns 10 o 12 cm. per damunt l'orla. Estan clavades als laterals dels escalemots de la part de proa. Serveixen per envoltar i fermar.

Paramola

Peces de fusta que van fixades i clavades horitzontalment damunt els escalemots a proa i popa del llaüt, amb un forat per passar-hi el pal trinquet a proa i una mitjana a popa.

Quarters

Son cada una de les tapes de fusta que van encaixades cada una d'elles i damunt la cossia, deixant la barca tancada i fent-la impenetrable a l'acció de l'aigua.

Pols

Són els taulons de fusta que es treuen i es posen damunt les quadernes formant el paviment interior de la barca.

Congo

Peça de bronze o llautó en forma d'argolla que va fixada a la roda de proa i serveix per fixar el barbiquell del botaló o l'aparell de treure la barca.

Banc o bancada

Peça de fust travessera de forma semicircular, que va d'un costat a l'altre de la barca, donant-li consistència, i que a la vegada té la funció de seient. El banc on es recolza el pal mestre del llaüt s'anomena banc d'arbre, i és més reforçat que la resta.

1.3.- Parts d’una vela :

1.- Gràtil : part davantera de la vela.

2.- Baluma : part posterior de la vela.

3.- Pujamen: part inferior de la vela.

4.- Puny de drisa : puny superior de la vela situat a
l’extrem superior del gràtil.

5.- Puny d’amura: puny davanter inferior situat a
l’extrem inferior del gràtil.

6.- Puny d’escota : puny inferior de la baluma a
partir del que es controla el grau d’obertura de la
vela.

ARBORADURA

Antena

Verga de fusta composta de dues peces, el car i la pena, on s'enfereix la vela i permet hissar-la. Normalment està feta de fusta.

Car

Part de l'antena que queda més baixa i que ha de ser la més forta.

Pena

Part de l'antena que queda més alta i cap a popa i que ha de ser la més flexible.

Bossell

Corriola que pot tenir una o més politges.

Amantina

Aparell que muntaven de manera permanent les barques de més de 50 pams i que serveix per ajudar a sostenir l'antena.

Drissa

Aparell que pot ser molt simple: cap passat per un bossell o forat d'un pal o tot un conjunt de caps i bossells, que serveix per hissar l'antena.

Osta

Aparell de l'antena d'una vela llatina; concebuda per reforçar-la i assegurar la vela quan és necessari. Les embarcacions menors, només en porten una, que es fixa a l'extrem de la pena i està composta d'un simple cap que va assegurat a sobrevent.

Estrellera

Un aparell de drissa format per un conjunt de politges i caps que serveix per assegurar l'arbre anant amb vent fresc.

Trossa

Aparell que té dues funcions: subjectar l'antena al costat de l'arbre mitjançant el dogal, i reforçar-la contra l'embat del vent, com si d'un obenc es tractés, gràcies a l'aparell de drissa.

Dogal

Part de la trossa desmuntable compost per un cap doble i que en un dels seus extrems té la bigota. És l'encarregat de subjectar l'antena a l'arbre.

Bigota

Element de fusta amb forma circular i un forat al mig. És envoltada per un cap i serveix per atesar o simplement passar-hi un cap.

Davant

És un cap o aparell que es ferma a l'extrem inferior del car, passa per l'ull de la bigota de proa i es mordeix a sotavent. S'utilitza per regular la inclinació de l'antena.

Amura

Tot cap o aparell que serveix per caçar qualsevol vela cap a proa.

Orsapop

És l'aparell que, juntament amb el davant, permet situar l'extrem del car allà on volem. És format per un cap semblant al davant, fermat al car i es mordeix a sobrevent.

Amant

Tot cap que per un extrem es subjecta a un pal i de l'altre a un aparell (aparell de drissa).

Nusos

Nus doble o vuit

Un tipus de nus que sol utilitzar-se per a l'extrem d'un cap, ja sigui perquè no es desfili o bé per fer que no s'escapoli si està passat per un forat.

As de guia o gassa de mà

El més utilitzat com a gassa, ja que no necessita entolladura, i a la vegada, encara que s'hagi produït una gran tensió, és bo de desfer.

Malla escorredora

Nus que serveix per amarrar de pressa en un moment donat, i a la vegada és bo de desfer ja que només s'ha d'estirar de l'extrem (no és recomanable si no hi ha tensió ja que es sol desfer tot sol).

Volta de maniobra

Utilitzat quasi sempre per amarrar a maneguetes o clavillers. Molt pràctic per a aquest tipus d'amarrament.

Ballestrinca o coti

Aquest nus es molt utilitzat per amarrar un extrem d'un cap de manera ràpida i si volem estar segurs que no s'escapolirà. Normalment solem donar un tercer coti.

Nus pla

El que s'utilitza si volem lligar dos caps de la mateixa mena, ja que si són de diferent mena no serveix, patina i s'amolla.

Nus de ris o aferraveles

Igual que el nus pla, però que si estirem d'un extrem s'amolla.

Gassa

Serveix per encapillar el cap ( per exemple, quan amarren les barques a port, al norai).

De pescador

Normalment utilitzat per lligar dos caps, indistintament si són de la mateix mena o no, a diferència del nus pla. Té com a base el nus simple. Una volta estret és difícil poder-lo desfer.

Entolladura

S'empra quan es vol lligar dos caps entre si, sense nus, i deixant el mínim de volum possible. Sempre utilitzat, sobretot, si el cap ha de passar dins una politja o ullal.

Nus de xarxa o teixidor

Com el seu nom indica, utilitzat principalment pels pescadors per cosir xarxa; ara bé, si es té a un extrem un cap amb gassa i a l'altre un cap senzill que hem d'ajuntar, és molt pràctic.

Rem

Instrument format per un pal de longitud i gruixa proporcionals, que acaba en forma de pala, i que damunt l'obra morta i fent palanca a l'aigua, acaba fent avançar l'embarcació.

Caboteig

Moviment de balanceig del vaixell en sentit longitudinal provocat pel desplaçament del remer.

Ciavoga

Acció simultània de ciar amb un rem i vogar amb l'altre.

Ciar

Acció de remar en sentit contrari; avanç cap a popa.

Escàlem

Cilindre petit de fusta o metàl·lic que, fixat a l'escalemera, serveix per recolzar-hi el rem.

Escalemera

Peça rectangular de fusta on va fixat l'escàlem i que també serveix per evitar el desgast de la regala.

Espadella

Rem de més llargària i resistència que la resta que hom col·loca en el coronament de popa i que s'utilitza com a timó.

Estrop

Anella petita de corda que serveix per lligar el rem a l'escàlem perquè no caigui a l'aigua si es deixa anar. Cap que serveix per manipular càrregues.

Pala

Part del rem que es submergeix a l'aigua facilitant el punt de recolzament a la propulsió.

Era l'embarcació de vela llatina més gran i més esvelta que hi havia. Duia tres pals de vela llatina a més d'un petit floc. El buc, fi de línies i caminador i es va convertir en una embarcació pirata de les millors.

Tartana

Més moderna que el xabec, la tartana consta d'un pal major al punt mitjà de la quilla, un bauprès pel floc i mitjana a popa amb baticul. Va servir principalment per a la pesca i cabotatge. Després van passar a ser motovelers.

Llaüt coster

L'eslora més habitual era de 12 a 16 metres. Es dedicaven al tràfic coster i entre illes, evidentment aparellat amb llatina, mitjana i floc.

Llaüt d'esbarjo

Es tracta de l'embarcació tradicional de les nostres costes, solen tenir entre 20 i 40 pams d'eslora . Buc fi de línies i més quillat a popa, és bon caminador.

Bot

Embarcació menor probablement heretada de la dominació anglesa. La principal característica del bot és que té la popa recta o de mirall, i la proa sense nas.

Gussi

Petita embarcació d'esbarjo que navegava a rem o a la vela martell. Es diferencia del llaüt principalment per la coberta.

Tèquina

Barca petita, de fons pla, i costats rectes, sense quilla. Açò li permet navegar amb aigües de poc fons i solia ser emprada pels mariscadors. Eslora entre 11 i 18 pams.

Formes de navegar

De bolina

Anar a navegar amb les veles de biaix, gairebé contra el vent. Escota màxim tesada i car màxim tesat.(En la navegació clàssica només pots arribar més o menys a 45º) Bastant de deriva.

Al descuartalant

Navegarem a un descuartelar quan el vent ens ve entre les 6 i 8 quartes respecte a la proa. Amb el car molt poc amollat i l'escota poc amollada.

A la quadra o de través

Quan el vent ens arriba perpendicular a l'embarcació, navegam de través. En aquest cas, el car va bastant amollat (3 quartes aprox.) i l'escota just perquè la vela no ens faci escorar massa l'embarcació. Sempre s'ha de jugar amb l'escota segons el rumb que volem fer.

Al llarg

Navegarem al llarg quan el vent ens vengui entre les 8 (través) i 12 quartes. Des d'aquest moment el vent en lloc d'estirar-nos ens empeny, i la navegació es fa més tranquil·la. Hem de dur la vela sempre perpendicular al vent.

De mitja popa

Aproximadament quan el vent ens arribi entre les 12 i 15 quartes. En aquesta situació el davant de l'antena fa bastant de feina, ja que l'hem d'amollar prou perquè estigui perpendicular al vent i parlam que l'antena respecte a l'embarcació està més o menys entre 65-80º i té tendència a balancejar molt. El davant va bastant amollat, l'orsapop aguantant les balancejades i l'escota a vegades s'ha de canviar de lloc perquè faci feina millor.

En popa redó

Quan el vent ens ve una quarta per banda i banda de popa, deim que navegam en popa redó. Aquesta navegació pot ser molt tranquil·la, però si hi ha bastant de vent pot ser perillosa, ja que la proa de l'embarcació té tendència a clavar-se dins l'aigua. L'antena està perpendicular a la línia proa-popa.